control

Gracies a tots!

2010-10-13T04:25:00.000-07:00

Va ser una gran nit la de dilluns i volem donar les gácies a tos els que vau venir a veure la projecció del curt (i als que ens vau enviar missatges de suport). Ens fa molta ilusió, no us ho podeu imaginar, que gairbé la meitat de la sala vingués per "culpa" nostra. Mil gracies a tots, en serio. Veient la calitat dels curts que competeixen es dificil que ens donguin cap premi, pero nosaltres ja estem contents i més que satisfets.

MOLTES GRACIES A TOTS!!!!!!!!

La llàstima es que no poguessim fer una foto amb tots els que vau venir (de fet a alguns no us vam ni veure!), pero aquí us deixem una amb el Victor, el nostre monstre particular!

PD: hem creat noves pàgines al blog, una amb els credits de tots els que vam fer el curt i un altre on anar penjant fotos. Hem penjat totes les que teniem del pase (poques), si algú en te més que ens les envii. També en penjarem del rodetge.

Apunteu a l'agenda

2010-10-01T05:37:00.000-07:00

Ja tenim la data per al pase de CONTROL al Festival de Sitges, apunteu...

DATA: 11 d'Octubre
HORA: 20h
LLOC: Sitges, Edifici Miramar (al costat de la platja)
PREU: gratuït

Hi esteu tots convidats! A més a la web del festival ja s'anuncia el contingut de la secció Brigadoon, on competeix el nostre curt:

http://sitgesfilmfestival.com/cat/noticies/?id=1002997

Ens veiem a Sitges!

CONTROL A SITGES 2010

2010-08-13T02:52:00.000-07:00

No ho podem negar... quan l'Ari, el Mario i jo (Carles) vam decidir a juntarnos per fer un curt de TFC, la nostra primera màxima ho deixava clar: "Volem fer un curt per Sitges".

Doncs aproximadament 2 anys després això s'ha complert, i CONTROL participarà a la secció BRIGADOON del Festival. La última versió del curt la vam acabar abans de l'estiu, i la veritat es que el vam enviar a Sitges 4 dies abans de que acabés el termini (ens vam "pajarejar" una mica, si, pero va entrar com el gol d'Iniesta, a l'últim moment), pero va ser després d'un finde a la Vall Fosca, lloc on vam rodar i que ens ha portat sort (será lloc de peregrinatge per a nosaltres a partir d'ara, potser hi anem caminant un dia).

La veritat es que estem tant contents que encara no ho hem asimilat, pero suposo que es el moment d'agraïr l'esforç a tots els que ens vau ajudar a que aquesta bogeria fos posible! GRACIES A TOTS!!!!

Per acabar, us deixem el que defineix la secció on participarem, "al loro":
Brigadoon: Video espacio alternativo que ofrece cintas gore, kitsch y underground, y que aposta por el DVD como un formato para la promoción del cine fantástico en particular y de la cinefilia en general.

PD: També demanem perdo per la poca actualització del blog (l'anterior post es de setembre de 2009 jeje!), pero es que el Mario i jo ens hem tragat lligues, Champions i Mundials, i amb el curt hem anat fent el que podiem, pero esperem publicar mes coses a partir d'ara.

Habemus corto

2009-09-01T23:55:00.000-07:00

Senyores, senyors, companys, amics: ja tenim el curt acabat!

Després d'un últim cap de setmana tancats a la nostra 'casa-estudi d'audio' netejant tracks, col·locant sons i fent els últims retocs d'audio que el curt es mereixia, hem aconseguit arribar al final d'un procés que ha durat més d'un any. Il·lusió. A falta d'uns retocs que farem properament, ja tenim el curt en versió DVD.

El diumenge per la tarda, el nostre compositor, Pablo Laspra, ens enviava la FANTÀSTICA i definitiva versió de la Banda Sonora. Col·locar-la i anivellar-la ha estat l'últim pas abans de fer el DVD que avui mateix hem entregat a la Pompeu.

No sabem si el curt agradarà o no però nosaltres estem molt satisfets del resultat final.
Aquí deixem un cartell promocional, fruit de la propia flipada que portem a sobre.

PD. En breu farem una entrada amb cara i ulls sobre el rodatge (sí, amb fotos), cosa que no hem fet encara i que té collons, sent un blog dedicat a un curt.

Estigueu atents!

Etalonatge

2009-07-23T10:43:00.000-07:00

El dimarts passat vem quedar amb la Jessica, la nostra fantàstica directora de foto, per etalonar el curt (en català també es diu així, no?). Que, per cert, no entenc el perquè de la paraula etalonatge, em sona a mil coses menys al que realment és. Però bueno, d'això ja en parlarem un altre dia.
El cas és que vem estar tota la tarda igualant la llum i retocant el color, i el resultat no podia ser millor. El curt ara té una estètica molt més cinematogràfica i ha agafat l'aire de gènere que estàvem buscant.

Aquí us deixiem una petita mostra del resultat d'aquest procés:

Abans

Després

Y hasta aquí puedo leer.
Pròximament, més coses.

Making Of: part 2 . El Monstre

2009-07-15T11:37:00.000-07:00

En aquest video podreu veure el procés de creació de la bestia!
Aprofitem per agraïr al Victor la seva colaboració i el seu bon rollo (sobretot per deixar que et torturessim una mica jeje)! I també a la Sonia i la Keit pel seu gran treball. Sou unes cracks!!! MERCI A TOTS!!!!!

La recollida de material...

2009-06-23T11:49:00.000-07:00

En tots els extres de DVD que ens ensenyen amb mil detalls com es fa una pel·lícula sempre s’obliden de retratar un dels moments més interessants d’un rodatge (sota el nostre punt de vista, oju!): la fantàstica recollida de material. Això sempre es fa el dia abans de començar a rodar, i pot semblar una tonteria però porta el seu temps, i es pot convertir en la màxima desesperació si no tens un control zen dels teus nervis. Així doncs, en aquest blog volem donar a conèixer un dels punts més foscos del cinema, aquí comença el relat de la nostre recollida de material, dedicat a qui va recollir el material per a rodar "El senyor dels anells" que segur que va morir treballant ("deme 2 millones de zeferinos"... muerte)...

Per a llegir això s’han d’apagar les llums i posar aquest link del youtube com a música de fons (no cal que el mireu, simplement es un vídeo amb imatges fet per un friki que no veu gaire el Sol...)
http://www.youtube.com/watch?v=prZ4RWWku7Y&feature=related
Si ja esteu preparats, podeu començar...

Dimecres al matí, quedem el Mario i jo (Carles) a la universitat amb la furgoneta per a recollir la gran quantitat de material meravellós que ens deixa la universitat. Arribo amb la furgo i començo a buscar aparcament, feina sempre complicada. Al fons d’un carrer, en un xamfrà, veig un magnífic lloc que m’està esperant. M’hi dirigeixo tranquil·lament, però me n’adono que hi havia un cotxe amagat que sembla que esperava el lloc. Els indico que poden aparcar, però ells em fan la mateixa indicació. Jo aparco, i ells em bloqueixen la sortida. Terror, que volen aquesta gent?. Baixo de la furgo, i un home vell des de la finestreta del cotxe m’indica que m’hi apropi. Tanco la furgoneta i hi vaig. Al cotxe hi va l’home vell que m’ha cridat al seient de copilot, vestit amb un tratge verd i corbata groga, ple d’anells i joies varies. Al volant, hi ha un jove engominat que no em mira. El capo, comença a parlar...

- Hola ¿Como te llamas? – em diu amb accent italià.
- Carlos – dic per no haver de corregir com diu el meu nom malament. Em dona la ma i no la deixa anar.
- Mira Carlos, yo te quiero hacer un regalo - treu una targeta que m’ensenya - soy un representante de ropa italiana y estoy haciendo una exposición en el hotel Princesa Sofia – Jo no m’ho creia, maleït estafador – y me han sobrado unos trajes armani que yo te quiero ofrecer...

Jo em veia atrapat entre cotxes i italians, vaig tallar-lo ràpid amb un “es que tengo prisa que voy a la Universidad” i vaig fugir corrents. Qui cony intentaria vendre’m uns tratges d’armani a mi que anava de xandal preparat per la recollida de material? Deu ni do...

La familía Corleone es passa a la moda fashion

Superat el primer entrebanc, arribo a la uni on, a part de recollir el material legal, cometem un secret però pactat atracament al plató. Aquesta tasca es per a Jack Bauer, ja que per arribar al plató has de superar 7 portes metàl·liques blindades, que amb porex de 2 metres i bastidors té el seu mèrit fer-ho sigil·losament. Carreguem la furgo, i ens despedim fins despres de dinar, quan anirem a recollir la resta de material.

Quan arribo a casa repasso la llista i veig que no ens han donat el mesclador d’audio a la uni. Pels que no ho conegueu, els tècnics de la Uni són gent sortida de proyecto hombe o expresidiaris reinsertats a la societat. No hi tinc res en contra de la reinserció, però aquests imbecils sempre ho fan tot malament i a sobre són borders(line)... Exepte si ets noia que et donen de tot...

En fin, al migdia, acabo de gestionar les ultimes coses que ens queden per llogar, el porta filtres de càmera amb el seu corresponent filtre, una puta chorrada que costa un ull de la cara. Contactem amb OVIDE, que ens diu que el passem a buscar a la tarda. Tot correcte.

A les 16h passo a buscar al Mario per casa seva. Per posar més emoció a la història, cal dir que amb la resta de l’equip que pujarà aquella nit a la localització hem quedat a les 20 a casa meva, pel que la recollida de material no es podia allargar més enllà.

Primer quedem amb l’Audrey perquè ens passi la Màquina de fum, i després ens dirigim cap al primer punt de recollida, a l’Hospitalet, una empresa que es diu ANOTHERLIGHT. Com totes les coses de material, sempre estan perdudes en un putu polígon industrial, lloc on es impossible orientar-se. Arribem al lloc, diem qui som, i comença a treure material. Vam canviar de director de foto unes quantes vegades abans del rodatge, i la llista de material que vam enviar era una burrada, i ens en vam adonar llavors. El Mario i jo no tenim ni puta idea de foto, i l’home de l’empresa ens anava preguntant perquè volíem cada cosa... érem com Beavis & Butthead en una classe de física quàntica. Coses com ¿Para que quereis la barracuda? o ¿Los ceferinos los quereis desmontables o reactivos? ... ens van deixar K.O. Però bé, trampegem amb l’home, reduïm el material i regategem el preu, pel que ens vam estalviar els quartos... la gent d’ANOTHERLIGHT és molt maca, apunteu-vos-ho.

El Mario i jo a Anotherlight

Mentres estem a Hospitalet es comencen a tombar les coses. Em truquen d’OVIDE i em diuen que del preu que m’havien dit encara era més car, i que necessitàvem el segell de la uni per poder llogar-ho, si no volíem deixar una fiança mortal (Anotherlight= guai, Ovide= fillsdeputa). Eren les 17.30 de la tarda, a la uni no hi ha ningú treballant, i hem de continuar el viatge de recollida. Anem tirant cap a Ovide, següent punt de la ruta però buscant una alternativa. Moment de màxima desesperació quan decidim trucar al Fillol per a vere si ens pot solucionar lo del segell de la uni (sí, innocents, però estàvem desesperats)... aconseguim el telèfon de Fillol desprès d’unes quantes gestions, però no contesta quan el truquem. Merda!... decidim trucar a la Sibila perque ens expliqui on van llogar els filtres pel seu TFC. Ens indica un lloc a Badalona (l’altre punta de Barcelona). Truquem, ens diu que tanca en mitja hora, però que podem passar. Reflexionem que fer, ens queden dos llocs més on recollir coses, i si anem a Badalona ens n’hem de saltar un... ens entra el riure, moments de deliri total. Decidim tirar cap a Badalona i desprès ja vorem que farem.

Arribem al lloc, un altre puto polígon ple de empreses xines. Trobem el lloc en qüetió, ALCICAM. Pugem amb la càmera i el trípode. Un home, comença a desmontar a la camera, trient claus i fent mil coses que el Mario i jo ens ho mirem flipant. L’home ens va donant indicacions: “cuidado con estos tornillos”, “no tireis de esto”, etc,... nosaltres diem que si a tot, encara que no entenem res. Acaba de muntar el transformer en que es va convertir la càmera, paguem i marxem. Ens truca Fillol, que al dir-li que ja està tot solucionat penja a l’instant i torna a dormir.

Serien les 19 quan ens dirigíem al poblenou per recollir les kinos fluorescents, un micro de canó i un generador petit. Vam decidir no anar a buscar les pantalles reflectants que eren a un altre lloc i tocava triar o una cosa o l’altre. Truquem des de la furgo a Hangar pq ens indiquin com arribar: ens donen quatre indicacions senzilles. Les seguim, però arribem a un lloc on només hi ha una puta fàbrica abandonada amb una porta verda en un descampat. Fem un altre volta, tornem a trucar i ens diuen el mateix, indicant que hi ha una porta verda. Descobrim que hem d’entrar a la fàbrica abandonada, era allà (rollo casa okupa). El panorama és dantesc: tot en ruïnes, una muntanya d’ordinadors trencats amb un home buscant algo pel mig amb un martell, un segurata amb cara de bulldog, tot molt estrany. HANGAR es com una espècie de taller-centre d’art on fan moltes coses. Arribem a una porta i entrem a recollir el material. Les kinos bé, el generador correcte, però un problema, el micro no és de canó, sinó un putu micro de karaoke. Els diem que no era allò, en resum: no ens haviem entés. Total, que vam haver de trucar a la Sonia pq al dia següent ens puges un micro de canó...

Home amb micro de Karoke interpretant un hit de Raphael

Un últim pas va ser la recollida del maletí de maquillatge de la Keit. Arribem a casa meva sobre les 20.30 on ens esperen l’Ari i part de l’equip (Alba, Miguel, David i Mireia), i sortim cap a la localització a les 21...

...després de tot això només ens queden unes 6 hores de viatge...

Making Of: part 1

2009-06-05T10:33:00.000-07:00

Aquí teniu la primera entrega del Making Of... porto dies intentant que es pugui veure en 16:9, però ha estat impossible, els ordinadors estan en contra, i fan el que volen...

En fin, espero que us agradi!!!

Felicitats guapa!!!!

2009-05-10T09:29:00.000-07:00

Avui la nostra fantàstica productora fa anys, i des d'aquí li volem enviar una forta abraçada. Sense la teva organització i el teu bon rotllo el rodatge no hagués anat tant bé, ets l'anima d'aquest curt!!!

MOLTES FELICITATS I MOLTS PETONS!!!

Ja ha acabat el rodatge...

2009-05-05T10:34:00.001-07:00

Sí, es cert... aquest blog no ha tingut gaires posts des de la seva creació, però es que en la fase de preproducció hem estat molt ocupats, però ara prometem anar informant sobre tot el que fem amb més regularitat. I el primer post de tots el volem dedicar a totes les persones que ens heu ajudat en aquesta aventura, sobretot a tots els que ens vau acompanyar en el rodatge, ja que sense un equip així no hagués sortit tot tant bé...

MERCI A TOTS PER AQUESTS DIES!!!!!!

PD. Esteu atents que anirem informant sobre totes les curiositats i intringulis del rodatge...

Benvinguts al blog de CONTROL...

2009-04-03T15:17:00.000-07:00

Ja fa temps que treballem en aquest curt de final de carrera, però just ara, quan queda un més per al rodatge ens ha donat per fer un blog on explicar les nostres peripecies des d'ara fins al rodatge, i la posterior postproducció. Per qui no ho sàpiga Control és un curt de terror fantàstic (bé, això és el que intentarem, i si no surt voliem fer un homenatge a la serie B), i ja estem en el punt àlgid de la preproducció, fent els últims cásting, fent treballs de caracterització, buscant catering, etc. Com diu José Mota, això "Ser... ya es".

Us donem la benvinguda al nostre blog!

Ariadna - Mario - Carles